Què faries amb l’últim llumí de la caixa?

Pere Mercader

Amazon Apple Facebook Google+ Instagram Spotify Twitter YouTube

Què faries amb l’últim llumí de la caixa?

D’aquí molt poc compartiré amb qui vulgui compartir-ho una de les coses més especials que he fet fins al moment, a part d’aquella tarda que es feia nit a la platja de Badalona i de tot el que vull sentir amb aquesta personeta que em recepta cures per whatsapp (que encara no té cançó).

A aquesta cosa li direm “el meu debut discogràfic” com a Pere Mercader, amb el nom que els meus pares em van posar per aquesta cosa tan catalana de posar el mateix nom durant generacions (i després anem d’innovadors pel món). També és un nom d’aquests fàcils de fer servir per fer brometa al pati de l’escola: “la pera del mercado!”. I si a sobre et dius Vives de segon cognom i pots hi pots afegir: “y está viva!”. Per sort, els nens són tots uns sants i és aquest món cruel el que els fa dolents.

Avui sóc músic i mestre. Quan ho penso crec que vaig decidir ser mestre per com de “no-bé” vaig estar a l’escola, per sentir-me incomprès per la majoria dels meus companys i dels meus mestres. I també perquè tenia ganes d’intuir com ens funcionava la closca però no de llegir-me molts llibres d’aquests que diuen paraules rares. Us garanteixo que tractant amb nens dia a dia intueixes una mica més com ens funciona la testa. I vaig decidir ser músic perquè… espera. No ho vaig decidir. Va ser i punt. Com un és alt i grandote o papizot i aventurer.

I gràcies a expressar-me amb la música des dels 4 anys avui puc sortir d’aquest món i anar-me’n ben a prop de mi inventant-me cançons. Creant. Dient mentides i veritats. De vegades per expulsar el que sento i de vegades per crear móns més bonics.

Have your say